Sovint recordo als que m’envolten que les bones idees sempre (quasi sempre) obtenen suport o recursos, és a dir, “idees * valor=resultats”.
A ningú no se li escapa que qualsevol cicle d’un negoci o projecte té com a fase determinant l’obtenció de finançament, el qual a posteriori serà invertit en quelcom i donarà uns resultats (econòmics, socials, etc.).Fins ara, sempre estava acostumat a esgrimir que normalment hi ha tres fonts d’obtenció de recursos, cadascuna amb els seus pros i contres: d’amics, de la família…; de les entitats financeres que ens deixen un capital a canvi d’un tipus d’interès regulat; i en tercer terme, d’inversors que decideixin participar en el nostre projecte, com per exemple, capital risc. Darrerament però, afegeixo un altre instrument, el crowdfunding (micromecentatge), com saben, una via per finançar idees i projectes per mitjà de moltes contribucions “petites”.
El micromecenatge sorgeix per primera vegada l’any 1997 per finançar a un grup de música la seva gira i disc, des d’aleshores ha plogut molt i l’avenç de la tecnologia (internet) i la crisi han generat una certa eclosió. Bàsicament, existeixen quatre fórmules, de ben segur alguns de vostès han participat en algun model de donatiu (acostumen a ser projectes solidaris, culturals, etc.) o de recompensa (on la contraprestació és “simbòlica” en forma de productes o serveis del projecte on s’aporta). Ara bé, lluny d’una visió resclosida, hi ha dues altres fórmules en alça que permeten fer viable projectes empresarials o d’emprenedoria, em refereixo al equity crowdfunding,on s’ofereixen accions o participacions d’una empresa que cerca capital a canvi de l’expectativa de beneficis futurs. I, en segon terme, el crowdfunding de préstec, on el projecte receptor ha de tornar el capital rebut i un interès (en alguns projectes socials fins i tot l’interès és zero).Quina és la motivació intrínseca de les persones que deixen els diners?. Jo m’atreviria a dir que a cavall entre la responsabilitat social i de petit rèdit financer en un marc regulatori definit (per cert, a principis d’octubre es va donar a conèixer el projecte de llei que regularà el crowdfunding). A més, les empreses receptores del suport financer a canvi d’agilitat han de ser conscients que a partir de l’endemà de rebre els recursos, tenen un compromís de transparència envers a totes les persones que li han fiat diners. De fet, aquesta modalitat de fer micromecenatge via préstecs a banda de tenir un enorme potencial en comunitats locals o a les comarques pel valor de la coneixença, està sent emprada en molts països com a forma d’injectar crèdit públic al sector privat, de manera que amb un percentatge màxim, un projecte empresarial que cerca un préstec via crowdfunding a voltes pugui ser cofinançat en part per recursos públics també. Heus aquí la coneguda vàlua de la col·laboració público-privada.
Ja per acabar, la societat de la informació, doncs, malgrat certes problemàtiques obre noves vies de finançament per les bones idees, que lluny de plantejar que hagin de substituir els sistemes tradicionals de finançament com el de les entitats financeres o crèdits públics, en poden ser element complementari. Caldrà explorar-ho…
@Ebarcons
Publicat al diari Regio7 a 12 de Novembre de 2014
