Disposar d’escorxadors propers per abaratir costos i assegurar-ne la sostenibilitat ambiental i econòmica és una demanda històrica del sector ramader de la Catalunya Central, que ha vist com entre 2012 i 2018 s’han tancat el 15% dels escorxadors de Catalunya. En aquest context, el febrer del 2022 va posar-se en marxa una prova pilot d’escorxadors mòbils per donar servei als productors d’oví i cabrum del Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Lluçanès, i disminuir el desplaçament d’animals a llargues distàncies, crear rutes optimitzades i dur a terme l’activitat en una àrea més limitada. Ara, un estudi impulsat pel Grup Operatiu de l’Escorxador Mòbil i elaborat per inèdit conclou que, gràcies als escorxadors mòbils, cada granja s’estalviaria una mitjana de 92km, 80 minuts, 53,18 € i l’emissió de 76,7 kg de CO2 a l’atmosfera per cada desplaçament.
«L’objectiu principal de l’estudi era disposar de dades objectives per demostrar que els escorxadors mòbils abarateixen costos i estalvien temps als petits ramaders de la Catalunya Central i són, per tant, convenients i necessaris», afirmen des de l’Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central.
Els escorxadors mòbils no només comporten estalvis en el temps, les despeses de transport del bestiar i la petjada de carboni, sinó que també contribueixen a reduir l’estrès de l’animal causat pel transport ―i, com a conseqüència, millora la qualitat de la carn― i afavoreixen la venda directa de producte, que és econòmicament més beneficiosa per al ramader. «En un context en què la falta d’escorxadors dificulta molt la supervivència dels petits ramaders, els escorxadors mòbils contribueixen de manera significativa a la viabilitat econòmica, social i ambiental del sector i, per tant, de les economies rurals», conclouen des de l’Associació.
L’estudi va comprendre deu granges de les comarques del Berguedà, el Moianès, Osona, el Bages i el Lluçanès, i de les àrees de Vidrà, Balsareny, La Garriga i Tagamanent. Fins a l’inici de la prova pilot, set d’aquestes granges duien el bestiar a sacrificar a l’escorxador de Manlleu, i les tres restants a l’escorxador de Ripoll, al de Berga i a Castellbisbal, al Baix Llobregat.
Els càlculs van consistir en una Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) seguint les normes ISO 14040 i 14044 en què van considerar-se les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) i els seus efectes en el canvi climàtic tant dels desplaçaments cap a l’escorxador com de l’ús de materials per a l’activitat.
Posteriorment, va desenvolupar-se una plataforma online anomenada Peülla de carboni que, de forma ràpida i intuïtiva, permet calcular l’impacte anual de cada explotació i comparar-lo amb el d’un escorxador convencional.
