|
D’entrada,sovint correm el risc de caure en un concepte deformat de la perfecció dels líders, pensant que recau en aquell qui porta una vestimenta impecable,disposa d’un MBA, parla amb el mòbil en anglès, i es troba situat sempre en “diàspora” (aeroports, ciutats, etc.). Hem sublimat tant la tasca i competència dels líders que fa que costi d’identificar-los, ateses les seves lògiques imperfeccions…
Ara bé, si hom vol ser un líder eficaç en el seu entornde treball hauria de tenir present tota una colla de requisits, ja que malgrat, òbviament, certes excepcions i elements congènits, el líder “es fa” i ha de perfeccionar-se constantment. Comencem…,d’entrada és bo que sigui un somiador pragmàtic, que visioni constantment metaobjectius, alternatives,etc. Això relliga, tant amb la disposició de capacitats, ha de ser coneixedor dels punts dèbils i ha de potenciar els punts forts, com amb la capacitat d’assumir la responsabilitat del què un fa. Després dos elements que hom ha de saber generar-se…, la motivació i una certa capacitat de gestió, per què autogestió? En la mesura possible crec que és bo que un sigui capaç de decidir, ser simple, controlar les seves decisions, no caure en el pessimisme com a forma d’adduir la inacció, i, sobretot, buscar sempre l’excel.lència. Hi ha una frase d’un cèlebre autor, que diu “per ser excel.lent has de ser conscient, però si ets conscient, ets vulnerable als atacs. Aquesta és una paradoxa amb la que cal sobreviure”.Per altra banda, tot líder no treballa sol…li pertoca l’apassionant tasca de la gestió de les persones, d’entrada crec del tot essencial la humilitat, donar exemple i saber transmetre tant el saber com el sentit i la professionalitat. Tot i que a voltes toquen decisions “polèmiques” com el fet d’haver d’assignar responsabilitats amb l’objectiu d’agregar valor…
|
|
|
Liderar per mi també és crear sentit, sigui en el món públic o privat no podem confondre al meu entendre entre el que encapçala jeràrquicament (el líder d’un partit, el president d’un govern, el CEO d’una empresa, etc.), del líder que l’hora és capaç de crear una visió consensuada i compartida, i, per tant, mobilitza per mitjà de saber comunicar amb sinceritat la seva visió. Ara bé si això és el lideratge, què és el bon líder? Bàsicament, podríem establir una certa dicotomia entre el lideratge eficient (efectiu, eficient, competent, etc.) i el lideratge ètic (just, moralment aprovable, etc.). Hi han opinions per a tot, al meu entendre lluny d’una contradicció, segurament l’aconsellable seria, enlloc de caure en un dels dos extrems, saber ostentar actituds i aptituds, un lideratge eficient i ètic a la vegada.
Darrerament, tres últims missatges, és essencial la bona sort del líder, en segon lloc, correm el risc de no saber acceptar quelcom tan apassionant com “el fracàs intel.ligent”, o dit d’altra forma, de saber assumir certs riscos i si s’escau d’aprendre dels fracassos. I, finalment, un fet que personalment és el més essencial i que genera a voltes dubtes, si un vol ser un líder ha de fer el que un l’apassioni i plantejar-se aquella frase de Steve Jobs que diu “si avui fos el darrer dia de la teva vida, voldries fer el que avui faràs?”
Eduard Barcons Comellas
Gerent
Publicat a: REGIÓ7, EDICIÓ DEL DISSABTE 28 DE SETEMBRE DEL 2013 (Pag.6)
|
|
