El passat dimarts dia 30 de juny, s’escrivia el final d’una mercantil de capital públic i privat anomenada Berguedà Iniciatives, SD,SL, constituïda el 4 de juliol de 1996, amb una vuitantena de socis (amb predomini de privats). Malgrat que la societat haurà tancat amb més patrimoni nét que l’existent a la seva creació, resulta un obituari corporatiu lògic fruit del procés de racionalització d’organismes encetat des de la creació de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, i, alhora, per les derivacions de la Llei 27 /2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local.
Per què fer aquest laudatio? En primer terme, pel fet que la societat fou la gestora de les iniciatives Leader II i Plus entre 1996 i 2008 a la comarca, una iniciativa de la Comissió Europea destinada a promoure activitats econòmiques en el món rural. Al final no és baladí recordar la capacitat d’apalancament d’inversions (més de 30 meuros), el fet com en el Leader Plus el Berguedà fou el territori on van aterrar més subvencions a iniciatives bàsicament privades de tot Catalunya (5 meuros), i el fet de l’enorme empenta a sectors com és el turisme rural. L’èxit estibava en què Berguedà Iniciatives aplicava “Drucker”…és a dir, sense perdre l’essència d’un programa públic d’ajuts aplicava criteris de nova gestió a l’hora de cercar la pluralitat i la cooperació entre els agents. L’absència de cap mena de maledicència o crítica era fruit de la transparència, la col·laboració público-privada i la participació. Ves per on, ara en diem d’això open goverment!
En tot cas, al finalitzar la singladura en la gestió del programa Leader, la societat entomà dos projectes relligats. En primer lloc, la gestió d’un programa de cooperació europeu anomenat POCTEFA 2007-2013 i que ha estat l’únic de la Catalunya Central;iniciativa entre el Berguedà i l’Arièja al voltant d’accions alineades amb el turisme sostenible i l’aplicació de les tecnologies de la informació. Un cop més…una entitat amb un capital social de 33 mil euros fou capaç d’optar i gestionar amb èxit un projecte d’1,6 meuros d’inversió entre tots dos territoris, d’incorporar els socis del Berguedà per donar valor i alhora poder cofinançar i fer front a la tresoreria, i, darrerament, essent nomenada bona pràctica per part de la Unió Europea. A banda, resulta curiós entreveure com Berguedà Iniciatives ha estat des de fa molts i molts anys un dels principal actors reconeguts a l’Arièja per promoure l’E-9 com a via d’intercanvi de coneixement i de generació de riquesa per ambdós territoris.
I, darrerament, des de l’any 2009 va agafar l’encomana de gestió del Camí dels Bons Homes, com tots saben un producte ecoturístic que va des de Berga fins a Montsegur i que des del seu inici ens vàrem fixar com a fita visualitzar-lo i aplicar millores. Entre d’altres elements, més enllà de ressenyar que gràcies a Berguedà Iniciatives fou viable la supervivència del Camí dels Bons Homes, fa un any es va culminar l’ampliació del camí, concretament, em refereixo a un nou brancal.La part nova de la ruta, que rep el nom d’El Camí de l’Últim Càtar, converteix la ruta transfronterera fins ara lineal entre el santuari de Queralt, al Berguedà, i el castell de Montsegur, al departament francès de l’Arieja, en una gran anella. En el fons, és un projecte de cooperació interterritorial i transnacional sorgit de la implicació de cinc consells comarcals–el Berguedà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès i el Pallars Sobirà–, de les Diputacions de Barcelona, Lleida i Girona, empreses privades i un llarg etcètera.
Ja per acabar, l’èxit de tot plegat entenc que ha estat de les persones que han participat.D’entrada, agraïment a tots els socis, membres de la junta i del propi consell d’administració. En segon lloc, a tots els tres presidents que han permès a la gerència aplicar una gestió disruptiva i plenament participativa. I, finalment, a l’equip tècnic i a la secretària del Consell d’Administració, que han estat un gran baluard.
Diuen que aquell que coneix el passat és capaç de controlar el futur, i qui controla el present és capaç de controlar el passat, per això, estic plenament convençut que les ensenyances de cooperació público-privada i de voluntat de servei d’aquesta humil mercantil sempre romandran presents o d’utilitat per afrontar amb èxit projectes complexes.
Eduard Barcons Comellas
Berga, juliol de 2015
