Els que em coneixen saben que entre altres dèries, em vanto dues especialment…el meu europeisme congènit i, en segon terme, el meu reconeixement a Suècia pels seus valors, pels seus nivells de benestar i per la integració eficaç de la població nouvinguda, ja siguin immigrants o refugiats.
Prova d’això, l’any 2015 gairebé 163.000 demandants d’asil arribaren a Suècia, dels quals 35.000 eren menors no acompanyats provinents d’Afganistan, fet que produí que Suècia, un país de tan sols 10 milions d’habitants, es convertís en l’estat que rebia més demandants d’asil per càpita.
Amb tot, el novembre de 2015 es capgirà la política immigratòria de Suècia,resituant l’acollida al mínim exigit per la Unió Europea. “The Economist” adduïa com a causes de la insostenibilitat del sistema, la rigidesa del mercat de treball i la diferència entre els llocs de treball que ocupaven la població nouvinguda respecte a la població nascuda a Suècia.Sigui com sigui, el context provocà que l’extrema dreta sueca augmentés encara més el seu discurs xenòfob, es va obrir un debat sobre la necessitat de realitzar canvis en l’estat de benestar, i , fins i tot, va posar damunt de la taula els valors .És a dir, més enllà de denominadors comuns com la llengua, la monarquia i la igualtat, quins altres valors comporten ser ciutadà suec.
Malgrat això, Suècia continua sent un referent d’acollida, tal i com hem tingut l’oportunitat de conèixer aquests darrers dies, gràcies a la iniciativa “Terra” impulsada pel Consell Comarcal del Berguedà, on per mitjà d’establir llaços amb l’exterior, volem tractar de copsar bones pràctiques en el marc de la immigració a nivell de refugi, d’inserció laboral, de repoblament del món rural i, fins i tot, d’emprenedoria…
Les trobades realitzades amb municipis (Götene, Nacka i d’Estocolm), amb el Servei d’Ocupació Suec, amb la xarxa de desenvolupament rural sueca, i, sobretot, poder xerrar amb suecs que han viscut l’horror de deixar els seus països i haver de demanar asil a Suècia, fa que de ben segur els membres de la delegació berguedana disposem de nous enfocaments. Heus aquí diversos “titulars”:
- La velocitat de disposar dels permisos d’asil i de residència són un xic més ràpids que del que estem acostumats a casa nostra (recordar que el món local no tenim competències legislativa)
- A nivell social Suècia posa a l’abast de la població nouvinguda (amb permisos d’asil i de residència) tant una assignació econòmica durant dos anys com habitatge
- A banda de l’assistència social, els municipis amb col.laboració amb els altres agents públics i entitats del tercer sector, vetllen per tal que la població nouvinguda sàpiga parlar suec i especialment perquè es senti membre de la “comunitat”. No per mitjà d’”anar a classe” o per un enfoc de caràcter únicament social, sinó gràcies a la inserció laboral i al rol dels grups de suport.
- Els ajuntaments treballen colze a colze amb entitats associatives i del tercer sector per tal que proveeixin determinats serveis. No es tracta d’externalitzar serveis, encomanen tasques i mantenen un sistema de coordinació diligent i transparent.
- Malgrat l’efecte crida de les grans poblacions com Estocolm, Göteborg …aquest treball d’arrelament comunitari i la inserció laboral fan minvar moviments poblacionals de les poblacions rurals cap a la ciutat. L’alcaldessa de Götene, un municipi de 10.000 habitants i que té al voltant de 100 diferents nacionalitats, ens traslladava com l’eslògan del municipi és “Live in Götene, live in world”
- La inserció laboral és el catalitzador de la integració… Entre d’altres accions, per exemple reconeixen a la població que ja disposa de qualificacions per mitjà del què anomenen “fast tracks”, que busquen que tota persona amb estudis universitaris o amb un “ofici”, puguin exercir en el mercat de treball, gràcies a una homologació de la seva formació prèvia. En definitiva, vetllen que si un és “economista” li sigui reconeguda la seva qualificació el més ràpid possible i que no hagi d’exercir d’una professió que suposaria perdre valor afegit per la pròpia societat… També treballen amb programes de “pràctiques”, i sobretot, el servei d’ocupació suec treballa en clau de competències, de forma àgil i en contacte directe amb les empreses
- Aposten per un cert “contracte social”, on empreses i sindicats vetllen per tal que la població nouvinguda rebi el salari segons conveni.Des del primer minut són un ciutadà suec amb els mateixos drets!
- Tenen molt clar que això va també de competitivitat, el futur de Suècia depèn del seu capital humà. Per tant, la població nouvinguda és una oportunitat per cobrir llocs de treball…Fins al punt , que tracten de què els més desvetllats, esdevinguin emprenedors gràcies a programes d’assessorament i posteriorment d’acceleració empresarial
- Per mitjà del paper del grup d’acció local Leader, disposen de projectes on relliguen pràctiques en empreses agràries i agroalimentàries amb la població nouvinguda
- No tot és perfecte,existeixen clarobscurs en el sistema…
Suècia té una taxa d’atur del 6% , una política fiscal diferent a la nostra…que ens allunyen de la quimera de fer una còpia de model. Sense fer volar coloms, crec que els territoris rurals hem de ser conscients de l’oportunitat que suposa la integració de la població nouvinguda, tant perquè poden ajudar-nos en la lluita a frenar la regressió demogràfica, com perquè poder esdevenir un jaciment de talent. Per fer-ho, hem de canviar l’enfocament actual, únicament de refugi, cap a una integració sociolaboral. Però, sobretot, hem de canviar la nostra mirada… tal i com ens transmetia una regidora de l’equip de govern d’Estocolm “la integració passa per estar realment junts”.
Com per desgràcia continuaran sent molta gent la que es veurà obligada de picar les portes d’Europa,els grups Leader hem d’estar a l’altura i tenir-hi un paper actiu!
