Fa molts anys vaig tenir l’oportunitat de llegir a Drucker en un terme que em va sorprendre, la quarta revolució industrial … Després de molts anys i d’haver passat la tercera revolució industrial ha arribat la quarta. El motiu és fàcil d’entendre, la tecnologia, la intel•ligència artificial, la nanotecnologia … s’han alineat i tindran repercussions sobre l’economia i els llocs de treball.
Fins ara un era conscient de la inseguretat de la societat de la informació en l’àmbit laboral. Per exemple, s’ha escurçat la relació de temps entre la persona treballadora i qui el contracta; ras i curt, tenir una feina per a tota la vida era francament complex. La volatilitat laboral per desgràcia és un fenomen que afecta tant els directius (per exigència de resultats constants) com en els llocs de treball amb menys responsabilitats (per facilitat de substitució).
Des de fa uns mesos ha aparegut amb força un concepte que des del meu punt de vista tindrà el mateix efecte que el que van tenir les màquines de vapor, l’electricitat o l’aparició dels ordinadors … em refereixo a la intel•ligència artificial. Aquesta intel•ligència estimularà un creixement econòmic, gràcies al fet que les màquines podran pensar com “éssers humans” i ens ajudarà a resoldre problemes, malalties …, Per contra, molts treballadors/es veuran que el seu treball és redundant.
De fet, en el passat fòrum econòmic de Davos s’extrapolava una cosa que em va colpir: “la lenta reacció econòmica i la quarta revolució industrial faran que almenys 7 milions de llocs de treball es perdrin en els propers 5 anys a les principals 15 economies mundials per les transformacions del moment “. És a dir, alguns experts fan la profecia que el 47% dels llocs de treball seran substituïts per màquines, robots o bé software.
Lluny del auguri o l’exactitud del càlcul, l’automatització provocarà que la intel•ligència artificial, la nanotecnologia, la impressió 3D i la robòtica facin que determinats llocs seran innecessaris segons els experts. Es crguin o no l’informe que vaticina aquesta “jobless society”, la veritat és que la robòtica associada a una intel•ligència artificial ja afecta a tasques repetitives.
Fixin-s’hi: Amazon, el gegant de la venda online, ha incorporat 3.270 robots a les seves seus a Polònia i Regne Unit … D’ara endavant, recordem que estem parlant d’intel•ligència artificial i, per tant, hi ha altres tasques que es podran veure’s perjudicades, i sinó el temps dirà com es conduiran els taxis o bé qui farà el treball administratiu … Inexorablement estem avançant en un món en que hi haurà molta més riquesa però assumint el risc de menys treball sinó posem remei.
Ultra això, com afrontar positivament aquest món laboral que vivim? Segons el citat informe de l’ Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE), àrees com la ciberseguretat, la computació, la matemàtica o l’arquitectura es preveuen com a futurs jaciments d’ocupació on s’ocuparan més de 2 milions de persones.
Així, el 2020 el 45% dels professionals seran persones treballadores del coneixement i de la innovació, els denominats “knowmads”. El neologisme que va inventar, crec recordar, John Movarek. Recull els termes “Know” i “nomad”, és a dir, es refereix al fet que els treballadors hauran de ser creatius, coneixedors i sobretot, capaços de col•laborar amb qualsevol persona, en qualsevol moment i lloc. Així , els treballs que necessitin major nivell de formació i creativitat col•laborativa són els que tindran més garantia.
En segon terme, les empreses s’han de moure més ràpid i han d’adaptar els seus negocis. De fet, hauran de tenir uns directius que entenguin com afrontar tots aquests canvis disruptius, que siguin capaços de controlar la ciència, la tecnologia i jo hi afegiria l’ètica. De fet, tot directiu hauria de mirar ara mateix si la cultura, els processos i l’aposta per la innovació són adequats per a un entorn digital ….
Què s’hauria d’estudiar, doncs? Més enllà de les profecies com les matemàtiques, finances, gestió empresarial … cal tenir clar allò en duè un pot ser bo i tractar de ser sempre el millor possible fent el que fas, combinant especialització laboral amb generalització. De fet, quan un decideixi anar a la universitat o a un centre de formació és perquè realment s’ha plantejat el “perquè” vol estudiar, conscient del deure d’adquirir coneixements i, sobretot, la necessitat d’aprendre habilitats. Alhora, ja va sent hora de desterrar que si un va estudiar per a una determinada cosa, només pot treballar en allò, com també que si un vol treballar on viu probablement en moltes ocasions haurà de ser molt bo o bé emprendre. I, finalment, més enllà de la intel•ligència racional i de l’emocional, sabem que serà essencial fer ús de la intel•ligència contextual, una conjunció entre saber observar a l’exterior (que passa al voltant) i a l’interior (que volem i podem fer).
Ja per acabar, al meu entendre, hem d’apostar per una revolució de talent a la Catalunya Central, on les empreses acostumades a ser consumidores del talent de la Universitat i centres de formació professional hauran de ser les primeres de fomentar-la; si no, perdrem un altre tren. Empreses que hauran de canviar, electes que hauran de prendre decisions -de voltes impopulars- sobre el sistema educatiu o de com minorar el diferencial creixent retributiu entre llocs directius i assalariats i entre homes i dones, on les universitats que tinguin com a objectiu la producció de llicenciats erraran, i les persones haurem de formar-nos constantment.
Com l’ètica i l’esperit humà haurien de prevadre, sempre sobre la tecnologia, el problema real no serà el que les màquines pensin artificialment, sinó el que d’ara endavant decideixin les persones de forma anticipada i socialment responsable.
Eduard Barcons Comellas
Gerent de l’Associació Pel
Desenvolupament Rural
de la Catalunya Central
