Fa uns dies parlant amb el meu fill, tot esbutllant-li els cabells, li etzibava allò que ens han transmès de pares a fills: << els ingressos no asseguren la felicitat, Eduard >>, automàticament, allò tan típic de la mainada fruit que cada paraula és un perjudici, em pregunta : << pare, què és doncs?>>.
Mirin, d’entrada, resulta obvi com el PIB per capita no és un bon indicador per mesurar la prosperitat i la felicitat d’una societat, com bé saben és la relació que hi ha entre el valor agregat de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període de temps, respecte al seu nombre d’habitants. Per què no és un bon indicador? Entre altres elements, no captura la salut, la felicitat, contacte social i, de fet, no tots els països més rics són necessàriament on es donen els índex de felicitat més alts.
Segurament comparar la satisfació i prosperitat col•lectiva d’un territori des del meu punt de vista, ens portaria a tenir presents tres pilars bàsics conformadors. D’entrada les condicions materials (ingresos, feina, la casa), un segon pilar que el formaria el que anomenem la qualitat de vida (salut,educació, connexions socials, compromís de la societat civil, etc.). I, darrerament, la preservació o la sostenibilitat de la prosperitat (capital humà i social, recursos naturals, etc).
Òbviament, les administracións no són les úniques responsables, tots plegats hem de tractar en les nostres possibilitats de fer quelcom perquè les persones es beneficiïn d’aquests tres factors, i tenir sempre present que la desigualtat i la pobresa segueixen sent un anacronisme o una gran barrera desgraciadament per a molts ciutadans.
I a títol personal? D’entrada, cal reflexionar per trobar-la, i en el fons de ben segur és el camí, mentre que la línia d’arribada és l’instant abans a un nou repte personal o professional. Alhora, és com una cadena… Fa uns quants dies en una trobada a França, un electe m’agraïa haver-li donat una idea d’un projecte pel seu municipi, ja que mesos abans l’havia recollit en una xerrada que em varen convidar per parlar sobre projectes europeus. En explicar l’experiència als del meu voltant es van alegrar.
Per això, al final, en la vida és tan important que un sàpiga ser capaç d’inspirar la felicitat com ser inspirat per gent que t’envolta; en definitiva, la felicitat, és una cadena infinita que crea ambaixadors de l’optimisme, persones que són felices…
Darrerament, tres missatges. Primer,desembre és sinònim de fer balanç i d’analitzar la feliciitat que t’han portat els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any, tot i els clarsobscurs, sóc dels que pensa que malgrat qui fa sempre té el risc de cometre algun error, mentre siguem generosos i honestos no farem cap mal al món, tot el contrari. En segon lloc, tard o d’hora tornarà a créixer el PIB i l’ocupació, amb tot, espero que aprenguem dels errors comesos, hem de fer canvis i comprometre’ns tot i que a vegades t’aporti maldecaps. I per acabar, desitjar-los un pròsper 2014 per a tots els berguedans i berguedanes, tot recordant que com deia Tolstoi, << el secret de la felicitat no està en fer sempre el que es vol, sinó en voler sempre el que es fa>>.
Eduard Barcons Comellas.
Gerent.
Publicat a Berguedà Setmanal – Regio7 el Dissabte, 21 de Desembre de 2013, (pag 7)
